La deducció de despeses a l’IRNR per a no residents extracomunitaris: cap a la superació d’un anacronisme normatiu

La deducció de despeses a l’IRNR per a no residents extracomunitaris: cap a la superació d’un anacronisme normatiu

Autor : Manuel Pérez

Col·laboradors: Daniel González, Susana Lozano, Marc Urgell

La Sentència de l’Audiència Nacional de 28 de juliol de 2025 (SAN 3630/2025) introdueix un canvi rellevant en la fiscalitat dels contribuents no residents a Espanya.

La resolució reconeix a una contribuent resident als Estats Units el dret a deduir les despeses associades a l’arrendament d’un immoble situat a Espanya, malgrat no residir ni a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu.

Aquest pronunciament qüestiona la interpretació tradicional de l’article 24.6 del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR) i reforça l’aplicació directa del principi de lliure circulació de capitals previst a l’article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

El règim aplicable fins ara

Fins ara, els contribuents no residents sense establiment permanent a Espanya, especialment aquells residents fora de la UE i de l’EEE, tributaven sobre els ingressos bruts obtinguts a Espanya.

A diferència dels residents comunitaris, no podien deduir despeses relacionades amb l’obtenció d’aquests ingressos, com ara:

• Despeses de manteniment.

• Despeses de gestió.

• Interessos de finançament.

• Amortitzacions.

Aquesta diferència de tracte derivava de l’article 24 del TRLIRNR, que només permetia la deducció de despeses als residents de la UE o de l’EEE amb intercanvi efectiu d’informació tributària.

El cas analitzat per l’Audiència Nacional

La sentència resol el recurs presentat per una contribuent resident als Estats Units que havia sol·licitat la rectificació de diverses autoliquidacions de l’IRNR (model 210) corresponents als rendiments derivats del lloguer d’un immoble situat a Barcelona.

L’Administració tributària i posteriorment el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) van denegar la sol·licitud basant-se en la literalitat de l’article 24.6 del TRLIRNR.

No obstant això, l’Audiència Nacional va estimar íntegrament el recurs i va reconèixer el dret de la contribuent a deduir les despeses directament vinculades a l’obtenció de les rendes immobiliàries.

La lliure circulació de capitals com a fonament jurídic

El nucli de la decisió judicial es troba en l’article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Segons l’Audiència Nacional, la lliure circulació de capitals no només protegeix les relacions entre Estats membres, sinó també les operacions econòmiques amb tercers països.

Per aquest motiu, no es pot imposar un tractament fiscal més desfavorable als contribuents extracomunitaris quan no existeixin raons objectives que ho justifiquin.

La influència de la jurisprudència europea

La resolució s’inscriu dins una línia jurisprudencial iniciada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Especialment rellevant és la sentència Miljoen (assumpte C-127/12), així com altres resolucions posteriors que han condemnat tractaments fiscals discriminatoris basats exclusivament en la residència del contribuent.

El Tribunal Suprem espanyol també ha aplicat aquesta doctrina en altres àmbits tributaris, com l’Impost sobre Successions i Donacions.

El Conveni entre Espanya i els Estats Units

L’Audiència Nacional destaca igualment la importància del Conveni per evitar la doble imposició entre Espanya i els Estats Units.

Aquest conveni estableix mecanismes de cooperació fiscal suficients per garantir el control administratiu i incorpora clàusules específiques de no discriminació.

Per tant, la manca de residència dins la UE no justifica per si sola la negació del dret a deduir despeses fiscalment rellevants.

Conseqüències pràctiques per als contribuents

La sentència obre una via molt rellevant per als contribuents residents fora de la Unió Europea.

Les persones físiques i jurídiques que hagin tributat per rendes immobiliàries a Espanya podran valorar la possibilitat de:

• Sol·licitar la rectificació d’autoliquidacions de l’IRNR.

• Reclamar la devolució d’ingressos indeguts.

• Aplicar la deducció de despeses vinculades a l’obtenció de les rendes.

Aquestes actuacions seran possibles sempre que no hagi prescrit el dret a la devolució.

Impacte sobre la inversió immobiliària internacional

La doctrina fixada per l’Audiència Nacional pot incrementar l’atractiu de les inversions immobiliàries a Espanya per part d’inversors residents als Estats Units, el Regne Unit, Suïssa o països d’Amèrica Llatina.

La possibilitat de deduir despeses associades als immobles redueix la càrrega fiscal efectiva i contribueix a equiparar el tractament fiscal dels inversors comunitaris i extracomunitaris.

Conclusions

La SAN 3630/2025 representa un pas important cap a una fiscalitat més coherent amb els principis de no discriminació, proporcionalitat i neutralitat.

La sentència qüestiona la configuració actual de l’article 24 del TRLIRNR i pot impulsar una futura reforma legislativa destinada a estendre expressament la deducció de despeses a tots els contribuents no residents, amb independència del seu país de residència.